Amb aquesta calor, el millor, era anar-se als Pirineus, que s'està més fresc.
El divendres 26 pugem al refugi de Gedar, on passarem la nit i l'endemà, des de les pistes de la Peulla iniciem la pujada
Els primers passos, discorren per un prat molt fàcil de camina
Ens dirigim cap al Estany de Gerber, però primer passarem pel
meravellós Estanyol de Gerber i el Petit, que també té el seu encant.
Primer trobarem, surgencias d'aigua més modesta
Cartell informatiu
Modesta, però salvadora Font
Meravellós Estanyol de Gerber
L'Estany Petit
I el més gran de tots, bonic, però no el més bonic,al meu semblar,l'Estany de Gerber.
On el camí, comença a pujar una mica
La pujada discorre per sobre de la pala de neu que es veu, al costat de la cascada
Quan arribem a la zona una mica més plana, a part d'un immens pedregar, també hi ha petits estanys
Però sent molt auster, és molt bonic
Però sent molt auster, és molt bonic
Els protas, en el refugi de Gerber "Mataro" de la UEC
Ara que es vegi l'estany de l' Illa
A partir d'aquí tot és un caos de pedres. Nosaltres hem d'anar a buscar
els murallones de l'esquerra, i una molt empinada canal,la que està més
a l'esquerra, pegada als murallones, que ens portés a la collada de Bassiero
Plantació de pedres, per la qual transitem, per buscar, la canal que ens portés a la collada de Bassiero
Canal, el nom del qual no he estat capaç de localitzar, això si el més dur del recorregut
La Collada de Bassiero
D'esquerra a dreta: els tres Puis, els Bassieros, Amitges i Saboredo
Cim del Bassiero
Cim del Bassiero, amb bitxos
Mata de València
Mata de València
Mata de València
Mata de València
Mata de València, arribant a la carretera
Perfil
Planta
Cim del Bassiero
Cim del Bassiero, amb bitxos
La volta, des de la collada de Bassiero fins al Estany blau, un
caos, perdedor, perdedor, el track és una referència, després t'has de
guiar pel que et trobis
Des de l'Estany Blau, a l'Estany Negre de Cabanes la cosa millora bastant
A partir d'aquí la cosa aquesta molt clara i el camí molt marcat,
comença a discórrer per la Mata de València i al poc es cobreix tot amb
un immens, primer pins i després avets. Arribem a la carretera vella de
la Bonaigüa i una mica més i el refugi de Gerdar
Mata de València
Mata de València
Mata de València
Mata de València, arribant a la carretera
RESUM DE LA RUTA:
Distancia.-16,69 Km
Distancia.-16,69 Km
Desnivell pujada.- 1029,58 mts
Desnivell vaixada.-1444,37 mts
Temps caminan.-08:23 H
Temps aturat.-03:06 H
Espero que us agradi
Hola Joan, m'agrada molt tal com heu planejat la sortida, és més, la Vall de Cabanes no la conec (Gerber si) i volia anar-hi, i és molt possible que ho faci igual que vosaltres el dia que decideixi anar-hi.
ResponEliminaBon repor i bones fotos,enhorabona.
salu2