dimarts, 30 de juny de 2015

Aigües Tortes i Sant Maurici,ascensio al cim del Bassiero


Amb aquesta calor, el millor, era anar-se als Pirineus, que s'està més fresc.

El divendres 26 pugem al refugi de Gedar, on passarem la nit i l'endemà, des de les pistes de la Peulla iniciem la pujada






Els primers passos, discorren per un prat molt fàcil de camina





Ens dirigim cap al Estany de Gerber, però primer passarem pel meravellós Estanyol de Gerber i el Petit, que també té el seu encant.

Primer trobarem, surgencias d'aigua més modesta








 Cartell informatiu





Modesta, però salvadora Font




 Meravellós Estanyol de Gerber




L'Estany Petit




I el més gran de tots, bonic, però no el més bonic,al meu semblar,l'Estany de Gerber.
 On el camí, comença a pujar una mica



La pujada discorre per sobre de la pala de neu que es veu, al costat de la cascada




Quan arribem a la zona una mica més plana, a part d'un immens pedregar, també hi ha petits estanys 




Però sent molt auster, és molt bonic




Però sent molt auster, és molt bonic




Els protas, en el refugi de Gerber "Mataro" de la UEC




Ara que es vegi l'estany de l' Illa


A partir d'aquí tot és un caos de pedres. Nosaltres hem d'anar a buscar els murallones de l'esquerra, i una molt empinada canal,la que està més a l'esquerra, pegada als murallones, que ens portés a la collada de Bassiero




Plantació de pedres, per la qual transitem, per buscar, la canal que ens portés a la collada de Bassiero




Canal, el nom del qual no he estat capaç de localitzar, això si el més dur del recorregut




La Collada de Bassiero




D'esquerra a dreta: els tres Puis, els Bassieros, Amitges i Saboredo




Cim del Bassiero




Cim del Bassiero, amb bitxos


La volta, des de la collada de Bassiero fins al Estany blau, un caos, perdedor, perdedor, el track és una referència, després t'has de guiar pel que et trobis


Des de l'Estany Blau, a l'Estany Negre de Cabanes la cosa millora bastant




A partir d'aquí la cosa aquesta molt clara i el camí molt marcat, comença a discórrer per la Mata de València i al poc es cobreix tot amb un immens, primer pins i després avets. Arribem a la carretera vella de la Bonaigüa i una mica més i el refugi de Gerdar




Mata de València




 Mata de València




 Mata de València




Mata de València




 Mata de València, arribant a la carretera



 Perfil




Planta







RESUM DE LA RUTA:
 Distancia.-16,69 Km
 Desnivell pujada.- 1029,58 mts
 Desnivell vaixada.-1444,37 mts
 Temps caminan.-08:23 H
 Temps aturat.-03:06 H








Espero que us agradi

1 comentari:

  1. Hola Joan, m'agrada molt tal com heu planejat la sortida, és més, la Vall de Cabanes no la conec (Gerber si) i volia anar-hi, i és molt possible que ho faci igual que vosaltres el dia que decideixi anar-hi.

    Bon repor i bones fotos,enhorabona.

    salu2

    ResponElimina