Muntanyes de Torrons: Tossal dels Tres Reis i El Negrell (02-08-2014)

Seguint el repte de les 100 cims, aquesta vegada m'he anat a la Tinença de Benifassà, la intenció és pujar al Tossal dels Tres Reis i al Negrell. Per arribar al punt de partida, al poble de Fredes, just en arribar, prenem una pista que surt a mà esquerra i anem fins al Mas del Ric de Fredes, la pista està en bon estat, per a qualsevol tipus de vehicle, i en uns 4,5 Km ja està.
Primer em dirigeixo al Tossal dels Tres Reis, el camí no és lleig, però comparant-ho amb el del Negrell ni punt de comparació, direcció del camí , és mirant a la masia cap a l'esquerra, però millor portar GPS i el track, perquè és bastant perdedor, em direu que li tinc mania, però el cim del Tossal no té cap encant especial, bé si, que és el punt d'unió de les tres comunitats (Catalunya, València i Aragó) marcat amb una muga en la qual estan gravats, en els seus respectius llocs, les insígnies de cada federació de muntanya. La baixada ja és una altra cosa, a mi em va semblar molt més maca. En arribar, una altra vegada al Mas del Ric de Fredes, em dirigeixo cap al GR-7 adreça NE cap al refugi de Font Ferrera, però en arribar al coll de Manado, gir cap a la meva dreta, per una sendera poc marcada i em planto al Tossal d’en Cervera, d'ara endavant mitjà per cresta mitjà per sendera gairebé perduda, i posant-me xop, ja que la nit anterior va ploure bastant i estan totes les mates carregades d'aigua, això sí amb unes vistes molt boniques. El tram final ho faig per pista, fins al Negrell, la primera impressió és dolenta, hi ha una caseta de vigilància, bastant, molt lletja, però quan la pases i arribes a la cinglera, les vistes són precioses. Reposo forces, sessió de fotos, i per a baix. En la primera corba a l'esquerra de la pista, s'ha de Prendre una sendera que va a buscar el GR-7, però cura, cap a la dreta i molt evident surt un, que no és, va igual al GR-7 però t'allunya, més a la dreta com si perllonguéssim la baixada de la pista del Negrell, hi ha un altre gairebé sendera, molt menys evident que l'anterior, que és aquest, baixa pel costat esquerre d'alguna cosa semblat a un tallafocs, amb pins petits, és un tram curt i de seguida em planto al ho segueixo en direcció SO, que preciositat de camí. Pas al costat del refugi sense parar-me i admirant el camí em planto en la Pinar Pla sense adonar-me, deixo el GR-7 per agafar la pista que em porta al cotxe i "colorín colorado"……….